FIRA DEL GALL

FIRA DEL GALL

Vilafranca del Penedès

Fires i Festes

VALLGRASSA

"L'itinerari, de forma circular, transcorre per la rodalia del Centre d'Interpretació de Vallgrassa i ens mostra el passat agrícola i ramader d'aquesta masia vitivinícola. Des de l'aparcament de Vallgrassa, anirem fins a una caseta de vinya. Continuarem després pel llit del torrent, capçalera amunt, fins als pous o cocons de Vallgrassa. En aquest punt, ens desviarem en direcció Nord-Oest fins a unes feixes colonitzades per pinedes, en l'actualitat parcialment cremades i que es regeneren de manera natural. Entre garrics i margallons, pujarem en direcció al Puig Servós, des d'on es gaudeix d'una magnífica vista del parc natural. Acabarem l'itinerari retornant altre cop a Vallgrassa...." Aquesta ruta es pot trobar a la web del PARC.

Vallgrassa és, a l'actualitat un centre d'art experimental que fa exposicions i actes culturals de manera periòdica. http://www.vallgrassa.cat/

FONDO DELS ÀLBERS

Fondo planer i fàcil de recòrrer.
S'hi accedeix seguint el camí que passa pel costat dret del cementiri d'Olesa de Bonesvalls.
Hi ha barraques, alguna desfeta.
S'anomena així perquè antigament hi havia algun àlber. Ara no se'n troba cap.

FESTA DE LA VEREMA

Obra de Jaume Carbonell

Veremadors i veremadores, professionals del sector i visitants provinents d’arreu s’ajunten cada any en diferents poblacions catalanes per celebrar les tasques de recol·lecció dels raïms. Durant uns mesos tot el país que treballa la vinya celebra amb diverses festes tant l'inici com la fi de la verema, comença a assaborir els primers vins i comparteix el coneixement lligat a la vinicultura.
Festes i fires del DO Penedès.
Per exemple: Sitges (el Garraf), del 18 al 20 de setembre de 2009

Situada entre la Festa Major de Sant Bartomeu i la Festa Major de Santa Tecla, Sitges celebra durant el mes de setembre una festa per recordar el passat i el present vinícola del municipi. Una celebració que posa de manifest la importància del vi dins la historia local. [llegir més]

Font: festes.org

MASARBONÈS

Masarbonès és una entitat de població del municipi de Masllorenç a la comarca del Baix Penedès. Situat a l'est del terme municipal, tenia 17 habitants el 2006. A l'estiu s'omple d'estiuejants, molts d'ells vinculats familiarment al poble.

Tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura de secà: vinya i ametllers, sobretot, però també garrofers.
Masarbonès es troba en un lloc privilegiat, dins de l'anomenada Pineda de santa Cristina.

Com a llocs d'interès té l'esglèsia força conservada i uns carrers peculiars i entranyables. El més interessant, però, és el poble per ell mateix, tot menudet, dalt d'un turó, envoltat d'aquest entorn mediterrani sec i dur.
És Festa Major aquest cap de setmana (21,22 i 23) SANT BARTOMEU!!

Més info? a poblesdecatalunya

CASTELLDEFELS

Castelldefels no és un municipi ni del Penedès ni del Garraf. Comparteix amb aquest darrer el relleu del massís del Garraf que li fa d'esquena i una part del Parc Natural. Diguem-ne que n'està al límit i molt vinculat, al Garraf.
Castelldefels és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. La seva població és de 58.955 habitants (2007).
Les primeres mencions de la ciutat es realitzen amb el nom de Castrum Felix. Una forma romanitzada, Castello de Feels (Castelló de Fidels), servirà com a llavor per al nom actual de la població.

Castelldefels va ser en principi una població formada per una sèrie de masies disperses. Fins el segle XX no va tenir una autèntica estructura urbana. Amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona, Castelldefels es va convertir en un lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 1950. El 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció.
Font: wiquipèdia

Si hi anem, a més de banyar-nos a la platja podem gaudir d'un notable patrimoni arquitectònic.
Si necessitem més informació: estades, cultura, festes,... castelldefels.org

Aquesta imatge de Castelldefels éstà feta des del Parc del Garraf ;
es pot clicar al damunt per ampliar (font imatge: wiquipèdia)

UNA NIT A OLESA DE BONESVALLS

Una nit, un sopar.
A Olesa de Bonesvalls, la vigília de la Mare de Déu d'Agost es celebra un sopar obert a tothom.
Es diu, el SOPAR DE LES MORERES.
El Sopar de les Moreres és ja una tradició estiuenca que van engegar el grup de Dones del municipi d'Olesa de Bonesvalls (un poble de l'Alt Penedès). Aquest municipi és un terme molt accidentat, situat al massís del Garraf-Ordal i un dels pobles més muntanyosos de la comarca; és el que s’enfila més amunt dins el massís del Garraf. Si hi veniu a oxigenar els pulmons, aquí trobareu una bona excusa per caminar.
Però parlàvem de sopar, a Olesa de Bonesvalls. Parlàvem del SOPAR de les MORERES
Aquest sopar que es fa des de fa nou anys, es celebra la nit del 14 d'agost sota les moreres del Parc (de davant de l'escola) tot i que alguns anys (com aquest) s'hagi hagut de traslladar per obres al CEIP.
És un sopar obert a tothom qui vulgui, pensat per a aquells i aquelles que no són fora de vacances. Per a molts ja forma part de les activitats de l'agenda de vacances.
No cal ser del poble per participar-hi. Només cal seguir unes normes de participació tant peculiars com fàcils de dur a terme. Un dels objectius d'aquest sopar, a banda de trobar-se per sopar, és el de compartir els plats i postres que es porten des de casa, de manera que s'organitza en forma de self-service amb tot el que porten els participants i tothom pot tastar-ho tot. Un altre objectiu és el de produir el mínim residu possible (de paper, de plàstic, d'alumini,...), per la qual cosa cal portar-se el parament per sopar.

El grup organitzador posa les begudes, el cafè, el pa...

-Cada any s'edita un BAN convocant al sopar i recordant com s'hi pot participar.
- On està Olesa de Bonesvalls? Cliqueu el mapa.
- Com s'hi pot arribar? informació aquí
- Si teniu ganes de participar-hi podeu demanar més informació a donesvalls@gmail.com

Voleu veure el Sopar de les Moreres 2008 ?

GARRAF PLATJA

EL GARRAF és un nom amb múltiples significats encadenats un amb l'altre.
Garraf, comarca; Garraf, massís; Garraf Parc Natural; Garraf, poble, platja... Ara parlarem d'aquests dos darrers.

Garraf és un nucli de població del municipi de Sitges que es situa a l'est del terme en ple Massís del Garraf i envoltada pel Parc Natural del Garraf. Fou un poble de pescadors però actualment és una urbanització lloc d'estiueig i té una platja freqüentada, on s'han filmat diversos anuncis de televisió, que forma una petita cala amb pintoresques casetes que contrasta amb el rocós Massís del Garraf. Té un port, actualment d'ús esportiu però construït originalment l'any 1902 per donar sortida als materials d'una pedrera que s'havien fet servir en una de les ampliacions del port de Barcelona.
Hi ha una estació de ferrocarril i una església dedicada a Santa Maria. El topònim Garraf, esmentat ja el 1011, que dóna nom al massís i a la comarca, també fou el determinatiu de l'antic priorat de Sant Vicenç de Garraf, normalment anomenat Sant Vicenç de Pedrabona, fundat per Alfons I el 1163. El priorat es trobava a l'esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà. L'anomenada era del Prior i el coster de la Fita poden ser els darrers vestigis de l'establiment monastic. Es trobava ja en decadència al segle XIV i el 1423 fou unit a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp.
Hi ha també el celler Güell, edifici d'Antoni Gaudí visible des de la carretera i que actualment forma part d'un restaurant.
Font: wiquipèdia

La platja del Garraf, està situada a l'est del Penya-segat de la Falconera i a l'oest, precisament del nucli del poble de Garraf. Aquesta platja és molt a prop de Barcelona i es pot compaginar un matí d'aigua i sol amb una visita a Sitges o al Parc del Garraf. És un entorn especial, amb unes casetes singulars, blanques i verdes al llarg de la patja.

*Informació actualitzada sobre la platja: estat, accessos...
*Conserci Turisme Garraf: Què fer al Garraf,... com, ...quan,...
*Font de la imatge: imageshack

ELS PÈLAGS DE VILOBÍ

Aquesta imatge és de

Joel Marimon (Panoramio)

Els pèlags de Vilobí són un lloc sorprenent.
Sorprenent perquè no t'imagines que això pot ser allí.
Aquest indret ha estat format pel pas del temps i de l'acció humana en unes pedreres en desús, confegint un espai humit de gran bellesa paisatgística i amb valor ecològic i geològic.

• Clicar per localització

"Els pèlags de Vilobí del Penedès –dits també els talls– van aparèixer a conseqüència de l’activitat extractiva de guix que es remunta a l’època romana i que ha estat pròpia de Vilobí fins fa pocs anys. Yeseras de Vilobí i Gyps són les darreres empreses que explotaren la zona i el 1970 es fusionaren sota la denominació Vilobigyps fins que el 1993, l’empresa i l’extracció van abandonar l’explotació. Des que es va deixar d’extreure pedra, s’ha format un espai natural constituït per quatre pèlags. La concentració d’aigües d’escolament ha originat la seva forma característica de mitja lluna i el particular ecosistema que s’ha desenvolupat a l’entorn. Té diferents paisatges força interessants i molt peculiars com són les pedreres en si, i una fauna i una flora força peculiars. Aquest microecosistema format pels pèlags de Vilobí contrasta fortament amb l’aridesa de la comarca de l’Alt Penedès, i ens trobem amb una zona humida, com un oasi, un petit miracle entre els conreus de la vinya."
Romà Macàrio
Àrea de Serveis Personals
Ajuntament de Vilobí del Penedès
Font:ANGUERA

Veure ruta?
-WIKILOG

SANT SEBASTIÀ DELS GORGS

El conjunt monàstic de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) és el més emblemàtic del romànic del Penedès.
L'antic monestir benedictí de Sant Sebastià dels Gorgs el fundà el 1029 Mir Geribert, per llegat i desposició de la seva mare Ermengarda. El 1052 ja tenia una comunitat regida per un abat, que el 1059 s'uní a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, i es transformà en priorat. El 1412 el monestir de Montserrat l'obtingué per permuta de Sant Víctor, i el 1820 passà, finalment, a fer de parròquia, funció que encara exerceix. El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs conserva part de l'església, originalment romànica, i també l'antic portal amb un timpà exulpit (s.XII) i el campanar de planta rectangular amb finestres geminades, d'arquets de mig punt, únic al Penedès. Es conserven restes de les antigues dependències monacals, amb tres trams de galeria del claustre (s.XI-XII) i restes escultòriques d'època visigoda.
Font: españababeloo

Localització

Més informacions a:
- A la wiquipèdia
- Àvols Fembres blog
- Monestirs.cat
- Romanico.com
- Romanic català blog
- Fitxa del claustre

TROBALLES AL CAMÍ

Troballes al camí de la Plana Ponça
(Olesa de Bonesvalls)
Localització

DES DE LA CARRERADA

El massís de Montserrat des de la Carrerada,
a la zona de Sant Cugat Sesgarrigues.
Localització.

ESTEPA BLANCA AMB HABITANTS

FORN VITRIFICAT

Paret vitrificada de pedra de Bruguers
d'un forn de calç d'Olesa deBonesvalls.

VILANOVA i LA GELTRÚ

LES DEUS DE SANT QUINTÍ

Activitats d'aventura
Les Deus
Municipi

DES DE CAN GRAU

Antiga masia vitivinícola del segle XV,
dalt d'un turó, al mig del Parc del Garraf
des d'on es pot divisar el mar.
S'hi fan les activitats de VIU EL PARC.
(localització)

HOSPITAL DE CERVELLÓ

Hospital medieval d'Olesa de Bonesvalls